“Temps d’Écoute” reflexa la lluita de les dones congoleses pel dret a la salut a la República Democràtica del Congo. El film de Farmamundi aborda mitjançant varis testimonis la qüestió del gènere, sense victimisme, com un condicionant d’accés a la salut, però trencant el clixé de les dones i societats africanes com a passives, pobres i sense iniciativa, i mostrant a la societat congolesa organitzada, activista i líder en la lluita per la defensa dels seus drets. El fil conductor és l’experiència de més de 10 anys de l’associació de dones congoleses Femmes Engagées pour la Promotion de la Santé Intégrale (FEPSI) dedicada a l’atenció mèdica-psicològica-jurídica-socioeconòmica de víctimes de violència sexual, persones seropositives i desplaçades de guerra.
El documental és una producció de Mamma Team (dirigit per Pol Penas) realitzada amb la col•laboració de la ONG congolesa FEPSI i compta amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i els laboratoris Cinfa.
8 de març 2016 - Dos anys després de la seva estrena, Farmamundi celebra el mes de la
dona publicant en obert a YouTube el documental "Temps d'Écoute”.
L'audiovisual, que reflecteix la lluita de les dones congoleses pel dret
a la salut a la República Democràtica del Congo, l’han vist més de
5.000 persones en les 106 projeccions realitzades per tot l’Estat.
“Temps d'Écoute" (Temps d'Escolta) va guanyar el premi al Millor
Curtmetratge Documental en la V edició del Artículo 31 Film Fest 2017 de
Médicos del Mundo i el segon premi del Festival de Dones en Foco 2016
de l'Argentina.
També va ser seleccionat a concurs i projectat en el Festival de Cinema
Invisible de Bilbao, Film Sozialak 2016, en el Festival de Cinema de
Màlaga 2017, dins de la secció "Drets de les dones", en el Festival
Instidoc 2017 a Maputo (Moçambic) i en el Berlin Feminist Film Week.
El documental que es pot veure en obert al canal de Farmamundi a
YouTube, mostra la lluita de les dones congoleses pel dret a la salut a
la República Democràtica del Congo. La producció liderada per l'ONG i
dirigida per Pol Penas (Mamma Team) va comptar amb el suport de
l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de Laboratorios
Cinfa.
El protagonisme de les dones.
Durant 35 minuts el documental presenta cinc testimonis de dones que han
patit violència sexual o que són seropositives. "Vivia al poble de
Muhangi. Anava al camp amb el meu marit quan van aparèixer els
agressors. Van matar al meu marit. Eren molts, no recordo quants.
Després es van tirar a sobre meu i tots em van violar. Vaig quedar-me
inconscient. Els agressors em van contagiar, em van passar moltes
malalties. Arran de la violació sóc seropositiva".
Amb aquestes paraules d'experiències personals, "Temps d'Écoute" convida
a reflexionar sobre els efectes que tenen els rols socials de gènere en
la salut de les dones, i en l'accés als serveis sanitaris i als
medicaments.
Tot i la cruesa d'algunes de les històries de les protagonistes, el
documental presenta la qüestió del gènere, sense victimisme, com un
condicionant en l'accés a la salut i mostrauna societat congolesa
organitzada, activista i líder en la lluita per la defensa dels seus
drets. El fil conductor és l'experiència de més de 15 anys de
l'associació de dones congoleses Femmes Engagées pour la Promotion de la
Santé Intégrale (FEPSI) dedicada a l'atenció mèdica, psicològica,
jurídica i socioeconòmica de víctimes de violència sexual, persones
seropositives i desplaçades de guerra.
Rodatge a l'est de RDC.
El documental, rodat durant els mesos de juny i juliol de 2015, fa un
recorregut pel Kivu Nord, la ciutat de Butembo i els pobles de
Musienene, Nduko i Vutanda, aportant la perspectiva d'activistes,
persones afectades, autoritats locals, persones acadèmiques expertes en
gènere i periodistes de la regió, per contribuir al debat internacional
sobre el condicionament social de gènere en l'àmbit de la salut de les
poblacions. I com apunta la secretària executiva de FEPSI, Marie
Dolorose Kafanya, "mentre totes aquestes injustícies continuïn afligint
el nostre poble, no podem parar de lluitar ni somiar. Perquè les coses
no passen sinó les somiem abans".
Documental de Farmamundi producido por el Colectivo de Mujeres de Matagalpa (Nicaragua). Historias para contar aborda el tema del abuso sexual y las consecuencias que tiene en la salud de las sobrevivientes.
El hilo conductor es la obra de teatro La historia del silencio tejiendo una red de testimonios, debates del público y entrevistas con expertas.
Historias para contar forma parte del proyecto de Farmamundi sobre Género y Salud financiado por el Ajuntament de Barcelona.
Objetivo: Sensibilizar y suma voces para romper el silencio asociado al abuso sexual e incidir en la formación de profesionales de este ámbito.
Durante los casi 30 años de trabajo del Colectivo de Mujeres de Matagalpa en pro de los derechos, se ha detectado la importancia y necesidad urgente de incorporar en los modelos de atención los aspectos relacionados con la violencia y el abuso sexual.
El abuso sexual es un problema mundial. Los estudios reflejan que aproximadamente un 20% de las mujeres, y de entre un 5 a un 10% de los hombres manifiestan haber sufrido abusos sexuales en la infancia (en España el 23% de las mujeres y el 15% de los hombres). Algunas de estas manifestaciones son "tratadas" según la sintomatología, medicalizando muchas veces durante años a las sobrevivientes, hasta que encuentran un espacio donde poder empezar a hablar de lo que les ocurrió, rompiendo el silencio e iniciando la recuperación.
Aunque no siempre hay secuelas, un porcentaje elevado de víctimas presenta dificultades que afectan al conjunto de la persona en diversas áreas: psicológica, sexual, psicosomática o social. Por su parte, las consecuencias dependen, entre otros factores, de la intensidad, duración, edad de la víctima, vínculo con el agresor, o de otros sucesos importantes que le hayan podido fortalecerls o debilitarla posteriormente.
Un documental de Farmamundi
- Producción: Colectivo de Mujeres de Matagalpa, Nicaragua, 2015
- Grupo de video:"Mirada Feminista"
- Cámara y guión técnico: Isabel Medel
- Edición y sonido: Rosaura Ramos
- Obra de teatro: "Nuestra Cara"
- Actrices y creadoras: Ana Ara, Fanny Vado, Leonila Argüello, Bea Huber
- Financiación: Ajuntament de Barcelona
Historias para contar aborda el tema de l'abús sexual i les conseqüències que té en la salut de les supervivents. El fil conductor és l'obra de teatre.
La Historia del silencio teixint una xarxa de testimonis, debats del públic i entrevistes amb expertes.
Historias para contar forma part del projecte de Farmamundi sobre Gènere i Salut finançat per l'Ajuntament de Barcelona.
Objectiu: Sensibilitzar i sumar veus per trencar el silenci associat a l'abús sexual i incidir en la formació de professionals d'aquest àmbit.
Durant els gairebé 30 anys de treball del Colectivo de Mujeres de Matagalpa en pro dels drets, s'ha detectat la importància i necessitat urgent d'incorporar en els models d'atenció dels aspectes relacionats amb la violència i l'abús sexual.
L'abús sexual és un problema mundial. Els estudis reflecteixen que aproximadament un 20% de les dones i entre un 5 a un 10% dels homes manifesten haver patit abusos sexuals en la infància (a Espanya el 23% de les dones i el 15% dels homes). Algunes d'aquestes manifestacions són "tractades" segons la seva simptomatologia, medicalitzant moltes vegades durant anys a les supervivents, fins que aquetes troben un espai on poder començar a parlar del que els va passar, trencant el silenci i iniciant la recuperació.
Tot i que no sempre hi ha seqüeles, un percentatge elevat de víctimes presenta dificultats que afecten el conjunt de la persona en diverses àrees: psicològica, sexual, psicosomàtica o social. Per la seva banda, les conseqüències depenen, entre altres factors, de la intensitat, durada, edat de la víctima, vincle amb l'agressor, o d'altres successos importants que l’hagin pogut enfortir o debilitar posteriorment.
Un documental de Farmamundi
- Producció: Colectivo de Mujeres de Matagalpa, Nicaragua, 2015
- Grup de vídeo: "Mirada Feminista"
- Cambra i guió tècnic: Isabel Medel
- Edició i so: Rosaura Ramos
- Obra de teatre: "Nuestra Cara"
- Actrius i creadores: Ana Ara, Fanny Gual, Leonila Argüello, Bea Huber
- Finançament: Ajuntament de Barcelona.
L'accés als medicaments és un dret universal. El documental, de la mà de persones expertes en temes sanitaris i legals, explica per què l'Índia s'ha convertit en un líder mundial en la fabricació de medicaments genèrics i segueix el procés legal i social de l'anomenat Cas Glivec, on Novartis va portar al govern indi, als Tribunals de Justícia per la patent d'aquest medicament contra el càncer.
La sentència a favor del govern de l'Índia a principis d'any (2013) i la participació en el documental de persones implicades en el procés legal, donen al documental un gran valor d'actualitat i de testimoniatge.
L'accés als medicaments és un dret universal. El documental, de la mà de persones expertes en temes sanitaris i legals, explica per què l'Índia s'ha convertit en un líder mundial en la fabricació de medicaments genèrics i segueix el procés legal i social de l'anomenat Cas Glivec, on Novartis va portar al govern indi, als Tribunals de Justícia per la patent d'aquest medicament contra el càncer.
La sentència a favor del govern de l'Índia a principis d'any (2013) i la participació en el documental de persones implicades en el procés legal, donen al documental un gran valor d'actualitat i de testimoniatge.
L'accés als medicaments és un dret universal. Un terç de la població mundial, però, no té accés als medicaments essencials degut al mecanismes de funcionament dels sistemes de recerca i desenvolupament, de regulació i de comercialització de medicaments.
El documental recull una sèrie d'entrevistes realitzades a importants personalitats de l'àmbit de la salut que posen de manifest la corrupció d'aquest sistema. Testimonis recollits a Sierra Leone, on l'elevat preu dels medicaments ha generat un mercat negre, Suïssa (Assemblea de l'OMS 2010), Colòmbia (cas Kaletra) i Espanya evidencien clarament que l'accés als medicaments és, actualment, un dret segrestat. Financia ACCD, AECID y Junta de Comunidades de Castilla La Mancha.
